четвртак, 07. јун 2012.

Joan Salvat-Papasseit: Missenyora la Mort (Milady Death)

Joan Salvat-Papasseit

Missenyora la Mort,

ha volgut visitar-me
dins les quatre parets de ma cambra
tancada.
Vestia-la una túnica vermella,
i sense soroll d'ossos s'arrossegava
impúdica en son pler.

Missenyora la Mort,
tenia els ulls d'instant.
L'instant que pot occir-me
i pot enamorar-me:
perquè sóc delitós de calenta fretura.
Son rostre fit al meu.
Pro jo ja l'esguardava
perquè s'avergonyís de ses passions,
car m'era el patiment per ma obra
d'esperit.

Missenyora la Mort
m'ha fet una ganyota de menyspreu,
i mercè d'esvair-se
de les quatre parets.

Joan Salvat-Papasseit

© by Marina

Milady Death,

would visit me
in the four walls of my room
entombed.
She wore a scarlet tunic,
and slipped around
no sound of bone
shameless in her pleasure.

Milady Death
had a quick eye.
The quickness that could kill me
seduces me:
for I delight in the fever of need.
Her face fixed on mine.
But I beguiled her
with the shame of her passions,
for the pain they brought
to the labour of my soul.

Milady Death
has grimaced with disdain,
and graced me by her fading
from the four walls.

Joan Salvat-Papasseit

1 коментар:

Igor је рекао...

Oh, el gran Papasseit.
Un tipus que va adoptar la poesia a la seva pròpia veu, a la seva pròpia curta vida.
Salut!!!!!